“My way" dóna el tret de sortida al concert. Un títol qualsevol, o una declaración d’intensions? El cantant i compositor de Manchester que va començar essent teloner d’artistes indie com George Ezra, Jake Bugg o el grup The Script per fí està de gira, però aquest cop ell és el protagonista principal.
Vergonyós i emocionat, diu que és el seu primer concert a Barcelona, agraint la calurosa benvinguda del públic. Confessa que se sent còmode i, entre cançó i cançó, ens va explicant les idees que el porten a escriure música, així com també les persones que l’inspiren, les experiències que diu "el fan viure i el feien viure" inclus durant aquells dies en què la música no li servia ni per pagar el transport públic i havia d’anar als seus concerts a peu.
En retrospecció, toca cançons dels seu EP pasat: Blessings (Relentless Records, 2017) com “Just you and I” i “Karma”, tot recordant que fou aquest treball el que el va donar a conèixer després de que les seves cançons sonessin a la BBC Radio, fent que els fans de l’indie pop de UK volguéssin asistir als seus concerts.
Tot i haver anat creixent, personalment i en el terreny de la música, dóna la impressió que conserva quelcom d’aquell dies, vestint-se amb camisa de quadres, un gorro de llana, i una il·lussió nata, que es tradueix en un directe emotiu i commovedor.
I és que les seves cançons tracten d’això, d’un recorregut on la música ha sigut la seva companya i també la seva terapia, animant-nos a fer el mateix i refugiar-nos en acords i lletres quan el món ens caigui a sobre.
Per últim, però no menys important, tenim la primícia d’escoltar una cançó innèdita : “All that matter’s in the air” inspirada en una conversa amb la seva àvia, on els dos conclouen què el que realment importa, és invisible als ulls.