Alfred García
Buscant el camí
Un Auditori de Girona ple fins la bandera -les prop de 1.200 entrades s'havien exhaurit abans de Nadal- esperava el primer concert d'Alfred García a terres catalanes després de la publicació de 1016 (Universal Music, 2018). Samarretes amb la cara del cantant i alguna pancarta inundaven la platea, que esclatava eufòrica quan el d'El Prat s'enfilava a l'escenari.
El seu pas per Operación Triunfo i Eurovisió el va llançar ara fa un any a la fama i ben aviat recorria a aquell impuls inicial amb "Que nos sigan las luces", una de les cançons de la seva etapa televisiva que feia encendre el públic, mai millor dit. Un mar de llums inundava l'auditori i provocava el primer moment de deliri entre uns fans entregats.
Un any després de deixar l'acadèmia, el cantant busca trobar el seu propi camí i ens presenta un disc pop, amb moments intimistes i dosis rockeres. Un disc que prenia tot el protagonisme en directe i relegava a un paper secundari les versions que defensava durant el programa televisiu i a què recorria durant la seva minigira estival. Només en sobrevivien "Insurrección" (El Último de la Fila) i, ja en el tram final, les intimistes "Vete de mi" (Caetano Veloso) i "Amar pelos dois" (Salvador Sobral), que acabaria cantant a capella tot passejant entremig del públic.
El cantant trenava un directe ben treballat i molt cuidat a nivell d'imatge i se'ns presentava com un artista proper al seu públic. Baixava a platea en diversos moments, intercanviava converses i explotava al màxim els moments intimistes que li deixava el xou, com l'inici de "Barcelona" sol al piano o una celebrada "Et vull veure". També recorria a recursos que l'acostaven més a la imatge de divo, com acabar el single "De la tierra hasta marte" enfilat sobre el fals piano que ocupava el centre de l'escenari.
La grandiositat del concert, en un auditori exhaurit des de fa mesos, davant d'un públic entregat i escudat per un imponent espectacle de llums, ens feia oblidar que estàvem davant d'un artista de 22 anys que acaba de publicar el seu primer disc. Un músic amb elements per polir i a qui encara li falta acabar de definir cap a on vol anar. De moment, però, té una connexió innegable amb el públic, un disc que ja l'ha començat a orientar i un repte complicat: el de mantenir l'impuls un cop superat l'huracà d'OT.
