Un Canet Rock del s.XXI

Ja fa un parell d'edicions que el Canet Rock ha virat definitivament cap a una aposta per un públic jove, renunciant a l'herència del Canet dels '70. Si a les primeres edicions encara hi veiem picades d'ullet a aquell primer Canet amb noms com l'Elèctrica Dharma, Jaume Sisa o Els Comediants, ara ja fa un parell d'anys que el cartell està monopolitzat per aquells grups referents pel públic més jove.

Lluny queden també les apostes pels revivals dels anys 90 amb projectes com La Banda Impossible o el pseudoretorn de Sangtraït. Tampoc noms històrics com Lax'n'Busto, Els Pets o Sopa de Cabra -cap dels tres en gira aquest estiu- formen part del cartell i això ens dóna el Canet més mil·lennial de la història. De fet, Brams és l'únic lligam amb el rock català en un cartell que, això sí, promet festa des de primera hora de la tarda.

I és que començar amb Sense Sal ja és tota una declaració de principis. Els terrassencs són una de les novetats del cartell, tot i que hi arriben amb la baixa significativa de la cantant Alícia Rey, en procés de recuperació després d'haver patit un accident. A partir d'aquí, el festival ja només anirà amunt, amb noms que ja són sinònim de Canet Rock. És el cas, per exemple, de Txarango i  Els Amics de les Arts, que han participat en quatre dels cinc Canets. Els primers, a més, fent-se ja insubstituïbles en aquell moment màgic de la sortida del sol. Tampoc queden enrere Els Catarres, que hi seran per tercera vegada.

Qui sí que s'estrenarà al Pla d'en Sala és Macaco, una de les apostes -juntament amb els Amics- que pot acostar el festival a un target una mica més elevat. I encara ens quedaran tres estrenes més: La Soul Machine -amb un espectacle inèdit amb la companyia de ball urbà Brodas Bros-, La Sra Tomasa i Pupil·les -que contribueixen a corregir lleugerament la manca de paritat tant criticada la passada edició-.

Per completar el cartell, noms tant o més esperats que els ja mencionats: Animal estrenarà a Canet nova gira; mentre que Doctor Prats i Zoo demostraran ser dos dels grups amb millor directe del moment i una aposta segura per qualsevol festival. I, entre concerts, un dels moments únics que ja s'han convertit en tota una tradició: les actuacions de Miquel del Roig -sovint tant o més esperades que qualsevol dels grans caps de cartell-.

Canet Rock ha trobat el seu lloc i, després de cinc anys, es consolida com la gran nit de la música feta als Països Catalans. Possiblement sigui l'únic festival que, amb un cartell íntegrament català, aconsegueixi vendre 20.000 entrades a tres mesos vista. En cinc anys, ha sabut adaptar-se al present i trobar el seu públic sense gairebé necessitat d'evocar el seu passat, una fórmula que ves a saber si li hauria valgut més de dos o tres anys. El Canet del s.XXI ha arribat per quedar-se, amb un cartell cada vegada menys nostàlgic i més de present. Una aposta que els limita, possiblement, a un target més segmentat, però que els assegura un bon futur.