Cesk Freixas

Divendres la Sala petita del Kursaal de Manresa acollia l’espectacle que Cesk Freixas gira per homenatjar els cent anys del naixement d’un dels escriptors més prolífics en llengua catalana, Manuel de Pedrolo (L’Aranyó 1918). En aquest espectacle, el músic vincula cançons pròpies i versionades amb l’ideari polític de l’escriptor.

Amb una posada en escena austera, el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles, acompanyat prodigiosament a les guitarres per Víctor Nin, aprofita el recurs d’una pantalla  on es projecta el procés creatiu de Marta Bellvehí. La imatge que la il·lustradora dibuixa al llarg del recital ens revela finalment un retrat de Manuel de Pedrolo.

Una dotzena de cançons ens glosaven el Pedrolo més combatiu i compromès amb les llibertats i la independència de Catalunya. “Acte de Violència”, “Que no et falli mai la sort” ,”Article 1.1.” del disc Tocats pel Foc (Temps Record, 2012) ens mostren la coincidència de pensament entre l’escriptor i el cantant. Segons Pedrolo, no cal que les lectures siguin solitàries, les lectures, com les cançons, s’escriuen perquè les cantem. 

La cultura del Bages va estar representada per Jaume Carner, Montse Mas i Roser Rojas que van llegir breus fragments literaris seleccionats a mode de nexe entre cançons. El poema musicat “El meu país la pluja” de Raimon (amb un arranjament especial per l’ocasió de Victor Nin) portava l’espectacle al punt més àlgid; a la pantalla, el retrat de Pedrolo pràcticament acabat, presidia l’escenari.

Amb 'tres cançons per combatre el feixisme de fa molts anys i d’ara', Cesk Freixas ens presentava Cesk Freixas un medley dels que de ben segur són tres dels grans himnes del sentiment catalanista “El Vent”, “l’Estaca” i “Què volen aquesta gent?”. Com a cloenda del concert i com a recordatori i homenatge als presos i exiliats polítics, ens va interpretar una versió del tema de Bob Marley “Redemption” retitulada "Les Cançons lliures” .

Aquest homenatge de ben segur farà que molts aprofundim en el llegat polític de Pedrolo més enllà del literari, si és que les dues coses es poden separar. Freixas aconsegueix fer-nos proper el Pedrolo més irreverent i inconformista amb el poder, ja que el pensament contestatari de Pedrolo, malauradament, és totalment vigent.