Cruïlla

Fotografies: Xavi Torrent / Festival Cruïlla

El Cruïlla dels 10 anys ha servit per reivindicar el bon estat de salut del festival més barceloní de Barcelona. Davant d'altres grans cites molt més pensades pel públic forani, el Cruïlla s'ha fet fort entre el públic local, aconseguint la millor xifra d'assistència de la seva història justament en l'any de major competència. En un cap de setmana de quatre macrofestivals a les rodalies de capital catalana -Cruïlla, Rock Fest, Vida i Canet Rock-, ha aconseguit aglutinar 77.000 persones al llarg dels quatre dies de programació, amb un ple gairebé absolut les nits de divendres i dissabte.

El festival ha sabut trobar l'equilibri sempre complicat entre les grans apostes internacionals i aquelles bandes de referència del circuit català i estatal. Divendres, sense anar més lluny, Vetusta Morla es convertien en els grans triomfadors de la nit. 'Estamos llenos de oscuridad y queremos reivindicar el amor para vencer esta oscuridad' exclamava Pucho només començar un concert explosiu, que guardaria moments d'autèntica apoteosi. Fins i tot s'atrevia a baixar entre el públic per cantar "Mapas" enmig d'una multitud embogida.

L'aposta per bandes nacionals i estatals dona rèdit al festival. Ja dissabte, Dorian també feien el ple a l'escenari 'Enamora' amb el seu pop/rock electrònic i armats amb quilos de confeti. Love of Lesbian, per la seva banda, demostraven ser un valor segur tancant la nit al principal tot commemorant els 10 anys de l'icònic disc 1999. Un àlbum amb èxits com "Club de fans de John Boy", "Allí donde solíamos gritar", "Segundo asalto", "Algunas plantas" i tants altres que feien esclatar el Fòrum.

En aquesta llista també hi podríem incloure sense dubtar el gallec Xoel López i Els Pets, un dels pocs grups en català del festival -juntament amb Lildami i El Petit de Cal Eril-, que tot i competir amb Zaz van aconseguir congregar milers de persones l'escenari 'Time out'. Menys sort van tenir Berri Txarrak. Tot i ser un dels noms cabdals del rock actual i estar en plena gira de comiat, als bascos els tocava obrir l'escenari més reduït del festival la nit de divendres i, per rematar-ho, havien de combatre les aturades de llum que els van obligar abandonar l'escenari en més d'una ocasió.

Abans de tot això, dijous el festival ja havia tingut una primera nit de rap i músiques urbanes amb dues de les grans revelacions del gènere a nivell estatal: Ayax y Prox i Natos i Waor. Ni més ni menys que 15.000 persones van respondre a la crida.

Black Eyed Peas i Kylie Minogue, dos reclams amb bon rendiment

Un festival com el Cruïlla, però, segurament no s'entendria sense grans caps de cartell internacionals. Aquells bandes que donen singularitat al cartell i que permeten lluir múscul al festival. Enguany, aquesta funció la feien, sobretot, Black Eyed Peas i Kylie Minogue, dos noms que possiblement no viuen el seu moment més àlgid però que complien amb les expectatives.

Els primers actuaven dimecres, per obrir el festival, i ho feien després de 10 anys sense passar per Barcelona. Tornaven sense la veu de Fergie a qui reemplaçava Jessica Reynoso, una cantant que semblava més interessada en què coneguéssim el seu nom -ens el feia corejar repetidament al llarg de la nit- que pel propi concert. Qui sí que es mantenen al peu del canó són Will.i.am, Apl.de.Ap i Taboo, els altres tres cantants, que sostenien un directe potent i cimentat per una bona collita de hits. Inici fort -i amb mitja hora de retard- amb "Let's get it started" i aposta ben aviat per altres èxits com "Boom boom pow" i "Pump it". No se'n guardarien gairebé cap al calaix, aconseguint l'èxtasi sobretot en un tram final marcat per "Where is the love" i "I gotta feeling".

Pel que fa a Minogue, esdevenia la gran cap de cartell del dissabte, amb poca competència i davant d'un públic numerosíssim i encuriosit pel retorn de la diva a Barcelona, que l'última vegada s'havia conformat amb un intimista concert a Bikini. La cantant pujava a l'escenari després de la desbandada provocada per la pluja durant l'actuació de Years & Years i amb el repte de reconduir la nit, un objectiu que va aconseguir amb solvència.

Entre la resta de grans noms, menció especial per Zaz, entregada i demostrant unes qualitats comunicatives i un domini de l'escenari excepcional. En un festival on és fàcil trobar-se un públic de pas; la francesa va aconseguir atrapar-nos al seu univers intimista amb moments d'explosió rockera. Un cas similar al de Jorge Drexler, un autèntic monstre dels escenaris, que sap com connectar i guanyar-se qualsevol públic. Tirava del repertori més ballable i aconseguia emmudir tot un Fòrum al crit de "Silencio".

Menys emotius, però prou resolutius es van mostrar Bastille, que tornaven a Barcelona després del seu pas per Razzmatazz a l'hivern amb un directe poc diferent al de llavors però subtilment adaptat al format de festival i amb algunes bales segures sota el braç com "Happier" i "Pompeii". L'explosiu directe de Patrov Stelar i el rock indie de Foals eren dos dels altres grans reclams d'un festival que cada vegada s'ha obert a la multidisciplinariatat. Enguany sumava l'escenari Cruïlla Comedy, una carpa que va acollir una trentena de monòlegs, i renovava la col·laboració amb l'Aquelarre de Cervera i la Fura dels Baus.