Ítaca Sant Joan

Nit de Sant Joan. La platja de l'Estartit es va omplint mentre els petards es comencen a fer sentir i els primers coets ja omplen el cel, encara de clar. A l'escenari del festival Ítaca, Lildami obre la segona jornada de concerts, la més especial, la que posarà música a la nit més curta i màgica de l'any. Ho fa davant d'un públic ja força nombrós i amb unes primeres files entregades a la música urbana del cantant.

Si dissabte eren grups com Doctor Prats, Berri Txarrak i Iseo & Dodosound els encarregats de posar en dansa el festival, la segona nit no era per menys i ens presentava un cartell d'altura pensat per convertir l'Estartit en la gran revetlla de la Costa Brava. Un objectiu pel qual Ítaca i l'Estartit fa anys que juguen fort. El cartell d'entrades exhaurides lluïa orgullós a l'entrada del recinte mentre milers de persones s'anirien agrupant, a mesura que avançava la nit, a l'exterior del recinte per seguir els concerts des de la platja.

Roba Estesa eren el primer plat fort. Amb el sol encara caient i el temps molt just -calia acabar puntual per no coincidir amb el castell de focs-, les tarragonines ens proposaven un directe trepidant en què s'havia d'aprofitar cada instant. L'objectiu es complia a mitges i quan els primers coets ja es començaven a enlairar el públic els seguia reclamant més. S'havia fet curt i les integrants de la banda ens regalaven un bis de tirada èpica, assegudes al límit de l'escenari, sense sonoritzar, i cantant a capella "Cant de lluita" mentre els focs il·luminaven el cel.

La foguera ja cremava al mig de la platja mentre milers de persones s'hi acostaven per fer-s'hi el selfie de rigor. A la sorra, es començaven a amuntegar les restes de petards i el passeig marítim seguia ple de gom a gom. Dins el recinte del concerts, Els Catarres prenien l'escenari a cop de hit i feien esclatar el públic amb "Una cançó que parla de tu" i "Big bang".

Començava així un concert ja més extens que els altres, que tenia moments d'apoteosi i altres més prescindibles, però que aconseguia mantenir en tensió un públic disposat a cantar fins que arribés l'alba. Sonaven els clàssics, com un renovat "Jennifer" o una "Tintin" especialment celebrada, i no hi faltaven les reivindicacions polítiques i els crits de 'Llibertat presos polítics'.

Però si un grup està posant aquesta temporada del revés qualsevol festival, aquest és Oques Grasses. L'aturada els ha revitalitzat i ara es presenten com a caps de cartell indiscutibles, amb un directe que feia embogir el públic. Un nou disc plegat de hits, la mescla perfecte de morro i desvergonyiment i una connexió innegable amb el públic els han dut a ser el grup més buscat de l'any.

El ple al recinte -i a fora- era absolut i el públic s'entregava amb cançons com "In the night", "Sta guai" o "John Brown", que ja han entrat de ple en l'imaginari col·lectiu. Calia donar-ho tot ara que el festival s'acostava al final. S'acomiadaven amb "Deixa" i donaven pas a la darrera banda de la nit, el duo de DJ i bateria Serial Killers.