Lildami

'Barcelona, us explicaré un conte, val?'. Lildami, Sr. Chen i Emotional Goku en són els protagonistes i la sala La Nau n’és la ubicació. Un públic que, tot i tímid els primers minuts, va ser destinat a gaudir d’una de les grans petites actuacions que proposa el Cruïlla de Primavera 2019. Una actuació que, amb el pas de les pulsacions, es va anar convertint en un desnuament per part dels músics. Començava el concert de Lildami.

'Deixeu la puta feina ja!'. Els artistes van tenir molt clar quines idees volien transmetre. “Tu també moriràs” va ser una oda a viure el present, un insult als caps d’oficina i un crit a fer el que realment t’apassiona. Amb tot, el camí del músic no és sempre positiu: 'La fama també té la seva cara B'. “Pau Gasol”, una de les cançons més corejades de la nit, va ser l’encarregada de transmetre la soledat del creador, la recerca d’un consol que no arriba i la foscor d’ascendir.

'Les dones també tenim dret a gaudir de la nostra sexualitat'. Emotional Goku va ser un dels tres pilars essencials del concert i va voler posar el seu granet de sorra feminista en un 'gènere tan monopolitzat per homes’' “Pussy song” va posar la llibertat sexual en boca del públic i va suposar un toc d’humor i erotisme del qual el repertori va estar impregnat en tot moment. 'Anem a fer que es noti la primavera' va dir Lildami abans d’entonar “Sempre és estiu”, la cançó on un passa de no creure en l’amor a, posteriorment, que aquest ho posi tot cap per baix.

'Passo de política, em suda la veritat' deia el traper terrassenc. No obstant això, va pujar a l’escenari Good Jan per a defensar la música cantada en català. 'Sé que destrosso el diccionari a cada cançó' però la llengua catalana pot ser una gran eina per a fer art, “Catalano” ho va voler dur a terme des d’un clàssic estil trap on els autors van de sobrats. Malgrat no ser un artista 'ficat en temes socials' Lildami va demostrar com, tot i no voler ser una gran influència, ho és i pot difondre uns ideals que, allunyats d’una perfecció universal, poden conduir als seus seguidors a formes de viure positives.

 'Com esteu? Perquè encara tenim la hòstia'. Començava la ronda de col·laboracions. Lil Guiu amb “La guapa da la clase”, Flashy Ice Cream i Enry-K amb “Colli’n el blat”, 31 FAM amb “Nach” i Pau Lobo de la Sra. Tomassa amb “Pempins”. Cançons com “Noi de l’espai” o “Serrallonga” no van poder gaudir de l’aparició dels seus col·laboradors, Suu i Oques grasses respectivament. Tanmateix, les seves veus van ser substituïdes per les dos grans ajudes de la nit, els cants melòdics i constants de Sr. Chen i Emotional Goku.

'Som tots el mateix, un univers mirant-se a si mateix'. “Tu ets el sol” i “La dels Manel” van protagonitzar la tornada d’una temàtica més transcendental i dionisíaca que va desencadenar en els crits eixordadors per part del públic després que Sr. Chen demanés el següent: 'Vull que siguem un, a la de tres vull que cada un de vosaltres tregui tot el que té dins'. Públic i artista van unir-se en un cant sense sentit que volia abraçar a totes les pors possibles per a, tot seguit, fer-les front.

'Us estimo tio' va dir un Lildami ebri d’evasió que intentava aspirar tot l’escenari, sentir fins el seu últim alè i transportar-lo al seu record. Damià Rodríguez és un cantant de trap que s’enriu del seu propi ús d’Auto-Tune, un artista que no busca la perfecció a les seves lletres, però que no cau en l’escriure per escriure. Després de presentar “Futur”, per als seguidors més antics del cantant, i “Maleducao”, sens dubte, el seu major èxit; Lildami va acomiadar-se del públic havent presentat el seu últim fill, Flors mentres visqui (Halley Records, 2019), segurament el millor disc de trap en català fins el moment.