LP

Tot just queien els darrers rajos de sol quan megafonia va anunciar l’inici del concert de Laura Pergolizzi (LP) als Jardins de Pedralbes. Sold out. Tot ple per presenciar el que seria un show sense massa excentricitats però que va fer aixecar el públic de Pedralbes, gairebé des del principi, gràcies a una posada en escena sense artificis però enèrgica i reforçada amb un so sorprenentment potent.

Autora de cançons per a artistes com Cher o Rihanna, en aquesta ocasió venia a presentar el seu darrer treball i ho va fer començant pel principi. Després d’una breu introducció, l’arpegi que dona inici a l’onírica Dreamcatcher, va representar el punt de partida que ens portaria de viatge a Recovery, entre d’altres moments de la carrera de la compositora americana.

La base rítmica va dotar de molta contundència el que seria un concert de pop rock amb certa reminiscència als anys setanta i amb uns músics de gran nivell. Guitarra, baix, bateria i teclat recolzats, puntualment, per arranjaments de la pròpia LP que va fer servir pandereta, ukelele, harmònica i les característiques melodies xiulades, suficients per oferir un show variat, dinàmic i ple de textures.

Tot i el nivell dels músics, el punt fort de la banda va ser la veu poderosa de LP que va executar notes molt altes, afinadíssimes i amb un vibratto inconfusible i ple de personalitat. Amb aquestes armes, LP va tocar el seu darrer disc íntegre, a més de regalar dues versions i repassar algun dels seus èxits més destacats.

Pel que fa les versions, van anar sobre segur. Com ja haguessin fet abans Celine Dion i Anastacia, LP va interpretar una peça dels australians AC/DC que va fer embogir el públic que unànimement va saltar i corejar “...you shock me all night long.” També es van atrevir amb un clàssic dels Rolling Stones com és "Paint it black" que van fer sonar especialment poderosa.

Però no tot va ser energia. Amb Recovery es va alleugerir l’ambient i va representar, potser, el moment més emotiu del concert. Val a dir que tots els músics van tenir un espai i un moment de protagonisme, destacant els solos de bateria a "No itness" i el diàleg entre la veu i guitarra solista  a "Thightrope".

En definitiva, una proposta refrescant per la personalitat, emocionant i actual pel sentit i profunditat conceptual de les lletres i estimulant pel nivell dels músics que no podia acabar de cap altra manera que interpretant l’enorme "Lost on you".

Esteu alerta quan torni LP. De ben segur pagarà la pena perdre’s hi.