Mark Knopfler

Mark Knopfler ha començat al Palau Sant Jordi de Barcelona la seva gira europea 'Down the road wherever'. Aquest és també el nom del seu últim àlbum, tot i que al concert del passat dijous no es va centrar de cap manera en les seves últimes gravacions. A més de les més actuals, va fer un recorregut per la seva extensa discografia, recuperant cançons amb Dire Straits i en solitari. El primer tema del qual va poder gaudir el públic va ser 'Why aye van' i va servir com a presentació.

Tot seguit, l'artista saludà amb un "Hello Barcelona" però a continuació digué "goodbye". "Now I'm an old man" va sentenciar, i expressava així que ja no tornaria a visitar la ciutat i que, probablement, no faria més gires. El motiu amb el qual s'excusà no va ser gaire convincent, perquè per molts anys que pugui tenir encara domina el directe, però té més que merescut el dret a jubilar-se.

Tot i això, el públic, lluny de desanimar-se, va fer entrega de les seves mostres d'afecte cap al guitarrista, deixant escapar, durant alguns silencis, crits que deien "I love you". Una espectadora afortunada de la graderia va rebre, fins i tot, una resposta per part del guitarrista: "I think i love you too".

Knopfler ha inclòs dos nous integrants a la seva banda: Graeme Blebins (saxofon) i Tom Walsh (trompeta). Els dos músics van fer gala del seu control del vent interpretant, a vegades sota un únic focus, elegants solos que compartien el protagonisme amb les cordes de la guitarra de l'escocès.

L'elecció de les cançons tenia un caràcter retrospectiu. Pot ser per la idea d'abandonar les gires, o perquè a Knopfler li venia de gust rescatar antigues joies del seu repertori. Però va procurar extreure una mica de cada una de les seves etapes musicals i portar-les de nou al directe. Entre les peces que va tocar es trobaven 'Done with Bonaparte' de Golden Heart (1996), 'Sailing to Philadelphia' del disc homònim (2000), 'Postcards from Paraguay' de Shangri-La (2006), 'Romeo and juliet' de Real Live Roadrunning (2004) i també altres de l'àlbum anterior Privateering (2012).

Els solos de l'antic integrant de Dire Straits van ser com sempre brillants, però en aquesta ocasió moderats, almenys fins a 'Telegraph road', on ho va deixar tot i va fer embogir al públic des de la primera nota. Però més entusiasme va despertar un altre tema del seu antic grup: 'Money for nothing'. La sorpresa va venir al bis, després d'una enèrgica introducció amb dos bateries. I encara tocaren una altra cançó que provocà una gran ovació de comiat final: 'Going Home' per anar-se'n a casa després de dues hores d'emocions retrobades.

Així va acabar l'inici de la gira europea, que després s'estendrà per Nord-Amèrica. I vell o no, Mark Knopfler ha demostrat que pot realitzar un directe que faci tremolar un estadi, però mereix un descans, si ho vol.