Miquel Abras

Amb el pas de la primavera els dies s’han allargat i a quarts de vuit del vespre el sol encara il·luminava per sobre dels terrats quan els fans més acèrrims de Miquel Abras entraven a la platea. Una platea que no és ni més ni menys que l’escalinata de la catedral de Girona, un espai fastuós que d’uns anys ençà s’ha convertit en la perla del festival Strenes.

Passades les vuit del vespre, i amb el sol encara reflectint-se en les estàtues que decoren la façana de la catedral, "Arbres" encenia la metxa del recital, al llarg del qual, durant més de dues hores, les cançons d’aires pop s’entrallaçaven amb les melodies més rockeres, en un dualisme volgudament preparat. Mostra d’això en són els seus dos últims treballs bessons, Punt de partida i Punt de no retorn (U98 Music, 2018) cadascun amb un estil musical molt marcat.

Les col·laboracions no van fer-se esperar, i aviat va sortir el primer convidat de la nit. Guillem Roma s’atrevia amb "Per amor a l’art" i el seu solo de trompeta sense trompeta. Però no va ser la única sorpresa de la nit. Al llarg de la vetllada l’escenari es va emplenar de corals infantils com La Petita Lola i la Big Lola que van posar les veus a "Karma" i "La placeta", i la Geriona que van emocionar al públic amb "Amor particular" i "Amb tu sóc jo". També va pujar a l’escenari un amic i company de gira durant l’any 2013, en Cesk Freixas, que va recuperar una cançó d’aquella època: "L’Empordà se’ns crema". Les escales també es van emplenar de convidats: Jordi Paulí va passejar-hi els seus solos de saxo, i amb més contundència ho van fer les percussions de la banda Taxeks de Celrà, acompanyant una de les cançons més reivindicatives de la nit: "El primer dia d’octubre". 

El sol ja no brillava, i un aire fred que pujava acanalat pel carrer de la Força, feia eriçar els pèls a més d’un. Era el moment de començar a ballar per escalfar l’ambient. Les primeres notes de "Crida" van encoratjar a les primeres files a aixecar el cul dels graons, acció que es va anar estenent fins al capdamunt de les escales. El moment de pausa després de l’exitació va arribar de la mà d’una altra versió de Lluís Llach, de qui Abras se’n declara fan confès: "País petit". I ara les escales s’il·luminaven amb els flaixos dels mòbils, deixant una primera imatge icònica de la vesprada.

Però el concert arribava a les seves acaballes i ja només podia anar cap amunt. Abras es guardava un reguitzell d’èxits com a colofó final: "Contradiccions", "Girasols mirant la lluna", "Ocells de nit" en una versió d’aires reggae, i finalment "La reina del ball", que va acabar amb la ja tradicional coixinada, deixant la segona imatge icònica de la nit.

El festival Strenes tanca l’edició d’enguany amb xifres de rècord: més de 35.000 espectadors han assistit a algun dels seus concerts, situant així Girona en l’epicentre musical del país.