Pau Riba

Imatge d'arxiu

Mediterràniament, es despertava l’instint estiuenc abans d’iniciar-se el concert de Pau Riba. Taules i cadires vermelles vestien l’entrada del festival PortalBlau, i canviaven de decorat segons la persona que s’hi asseia i el refresc que venia de gust. De camí a les grades, la remor de les onades i l’olor de mar. Pampallugues de colors mostraven la vida nocturna de Roses i Empuriabrava, i el balanceig d’un parell de vaixells a metres de l’escenari davant la Roca del Cargol ens situaven a l’Alt Empordà. A l’Escala.

En acústic, Pau Riba apareixia del no-res per un lateral. De blau, amb la camisa oberta, els pantalons amples i les sabates en l’oblit. Tot ell deixat anar, com els seus cabells. Amb un pas fregant l’improvisat, es passejava de cara al públic amb la guitarra entre les mans i el silenci dels espectadors, que afinaven l’oïda en el seu tret de sortida.

'Era com el somni d’una nit d’estiu' deia un vers de la cançó “Kithou”, amb què van aparèixer els membres de De Mortimers. Una cançó referent al primer disc de rock en català, que alçava veus en una primera gira a les comarques gironines per retre-li homenatge als 50 Anys de Dioptria. Dioptria, el doble àlbum que ja celebra cinc dècades, considerat dels més influents de la música catalana.

L’expressió de les lletres es diluïa en els seus gestos i moviments, que reforçaven el seu significat o suggerien un to còmic a l’escena -o ambdues coses! Els saltirons amb els peus nus i els rostres canviants desconcertaven i aclaparaven l’atenció del públic. Un glop de cervesa, un altre d’aigua, i a seguir amb l’espectacle de colors i ritmes canviants.

Al crit de “no hi ha prou”, quan el concert semblava acabar, una dona va semblar parlar per tots. Pau Riba va tornar a aparèixer en solitari. Entregat, cantava “Dona de Porcellana” amb estima i un toc de surrealisme, que no va perdre en tot el concert. Així, a mode de coral, van sorgir les lletres des del públic, que també van seguir èxits com “Taxista”, “L’home estàtic”, “Ja s’ha mort la besàvia” o “Cançó 7a en colors”. I, per seguir sorprenent, un comiat amb la versió de “Killing in the name”, de Rage Againt The Machine, a la catalana.

Un home definit per anar a contracorrent, que incitava xiulets i aplaudiments, i marcava ritmes de peus. Descalços, o no.