Pol Cruells

Veure a Pol Cruells en directe es endinsar-se musicalment per la nostra mar Mediterrània.

Som al Centre Artesà Tradicionàrius amb una banda de quatre: Ramón Aragall a la bateria, Xavier Castanys a la mandolina, Albert Carbonell a la guitarra i en Pol Cruells al baix i a la veu per presentar-nos el seu últim treball: Fanzín (Microscopi, 2019); amb la caràtula d’un company de professió i, també, ilustrador Xavier de la Iglesia, el cantant de Blaumut.

Amb "Gatwick-IBS" obre el bolo, i es que Cruells ens explica que vol anar acomiadant-se del seus primers temes, com per exemple, "Planxa el matalàs" i "L'últim vol a Formentera", en els directes. "Parasols de paper" i "Mai sols" ens fan moure tímidament però les cadires ens fan contenir les ganes de ballar.

Tres colaboracions molt boniques fan que el concert tingui un caire especial. La primera és la de Caïm Riba, que ha tingut un paper molt important en la trajectòria i producció musical dels discs de Pol Cruells. Canten "Summer travel mates", una cançó fresca i estiuenca que obre l'anterior disc, Astronauta de Terrat (Microscopi, 2015). El segon col·laborador es Roigé, Roger Canals, cantautor de Cardedeu que surt en escena per col·labora amb "Còdols i records", un tema que junts arrodoneixen molt bé. I el tercer i últim convidat de la nit, Dani Alegret (Els Amics de les Arts) cantant "Posidònia", la cançó que encapçala aquest darrer treball.

En Pol pregunta al públic amb quina etiqueta se’l podria definir i és que després d’escoltar tot el bolo hem fet un viatge Tex-Mex amb "Pacífic blau", un pop britànic de Police amb "L’últim Iceberg", i un viatge a l’ Alguer amb "Onada" (Ondara en alguerès) així que per sobre de tot em quedo amb el què millor el defineix la seva música, una paraula molt nostra i molt bonica: Mediterràniament.