Share festival
Urbà i alternatiu sobre el mateix escenari pel festival més solidari
La primera onada de calor arriba a la ciutat, i amb ella un dels primers festivals de l'estiu: el Share Festival en la seva segona edició. Don Patricio, Lola Índigo, Becky G i C. Tangana són els encarregats de fer ballar el Poble Espanyol i aconseguir que un dels dies més calorosos de l'any sigui també un dels més divertits.
La nova sensació del rap a Espanya, DonPa, obre el festival i trenca el gel amb “Enchochado de ti”. Les vibes que deixa el canari amb “Locoplaya” al recinte són presagi d'això que es viurà al recinte en les hores següents.
L'energia canvia. Crits que invoquen un "Akelarre" porten a Lola Índigo i la seva “Mujer bruja” a l'escenari en un remolí de força, feminitat i sensualitat. “Mala” i “Fuerte” donen el toc final a l'encanteri d'Índigo i la seva crew de ballarines que, preparades per la seva última cançó, agraeixen el suport dels seus seguidors perquè "aunque cuando empezamos no queríamos na' ahora tenemos mucho".
L'exhibició de poder i feminitat al festial no acaben perquè de seguida arriba Becky G amb el seu “Booty” i la seva versió de “Dura”. La seva actuació està vestida de purpurina i brillants que emmarquen la dolçor infinita que caracteritza la cantant de “Mayores”. L'americana diu adéu a Barcelona amb “Sin pijama” i un "Baby hoy no vamo' a dormir" que resona al recinte quan ja ha caigut la nit. Ningú se'n anirà a dormir, no sense haver vist El Madrileño perquè el públic ja crida "Puchito, puchito".
C. Tangana no es fa esperar i fa una entrada triomfal amb "Caballo ganador" i "Por morir de pie". Saltant, suant i amb les cadenes brillant al seu coll, desplega el seu talent des de "La dansa de la lluvia" a "Pa' llamar tu atención". Tangana complau els seus fans convidant a Becky G per trencar l'escenari tots dos amb la seva complicitat en cantar "Booty".
Les vibres al Poble Espanyol canvien, i és que el Share Festival deixa enrere el seu mood urbà per un més aviat alternatiu. Rayden obre la segona jornada del festival més solidari amb un missatge clar: "Vivir viviendo siempre. Vivir por los que no pueden." I amb aquestes paraules i leitmotiv fa que Barcelona salti, balli i cridi amb “Haz de luz”, “Haciéndonos los muertos” i “Matemática de la carne” només "por si el mundo mañana termina".
El festival coincideix amb la Pride Parade i els Dj's no poden oblidar aquesta celebració. Fan que tothom balli amb temes icònics com la “Revolución sexual” mentre Nil Moliner es prepara per a la seva actuació. El sol comença a desaparèixer i Moliner obre amb “Sale el sol”, Barcelona canta i es contagia de l'energia de l'home més positiu del món i els seus temes més dolços: “Se nos escapa”, “Soldadito de hierro” i “Que nos sigan las luces”; encara que amb ell no li calen, Nil Moliner brilla per si mateix.
Un parell de flamingos volen des de Mèxic. La seva presència a l'escenari anuncia que l'home de la cabellera infinita i les ulleres de sol fosques està llest per interpretar “Sebastian Bach” amb el seu vestit del segle XVI a pesar de la calor sufocant. Amb la nit d'estiu ja il·luminada pels estels, Carlos Sadness interpreta “Perseide” i “Hale bopp”. Els crits d'aclamació desperten “Volcanes dormidos”, constaten que l'estiu ja és aquí amb “Bikini” i s'apaguen després d'un increïble “Qué electricidad”.
La festa no acaba fins que Alfred García arriba. Paraules d'admiració i amor a tot arreu un cop comença amb “La Ciudad”, “Londres” i “De la tierra hasta Marte”. Milers de persones s'uneixen en una sola veu per entonar “Wonder” i exploten d'emoció en veure Moliner a l'escenari per interpretar "Que nos sigan las luces" una vegada més abans de deixar Barcelona; no sense agrair els fans "por hacer las canciones vuestras" i deixar-los amb llàgrimes d'emoció als ulls, abraçades i petons en l'aire per tancar la cita.
